Avui he tingut l'oportunitat de coneixer a una persona, que ha tingut la gentil·lesa i la confiança d'explicar-me i ensenyar-me que a vegades som nosaltres els qui ens posem els límits. Ell ha viscut un cas real, el del seu fill que des dels 7anys que li han diagnosticat diabetis tipus I (insuliono dependent). Doncs aquest admirable noi als seus 24anys es proclama campió de l'ironman d'Alemania. Així una vegada més es demostra que en aquesta vida els límits se'ls posa cadascú. El poder de la ment fa que puguis vencer i acabar triumfant, és l'actitud que vulguis pendre. ADMIRABLE amb majúscules, un gran exemple a seguir.
Paso un link de diabètics atòmics: http://www.galeon.com/controlatudiabetes/diabeticos_atomicos.htm#Triatlon
La por és la única cadena dels somnis. Trenca-la... i vola tan amunt com puguis arribar a imaginar...
dimecres, 23 de juny del 2010
diumenge, 13 de juny del 2010
5à ed. Btt Cingles del Bertí ULTRA-CINGLES
Sóm 500 participants inscrits dels cuals uns recorreran el circuit de 30, 45 i 60km.
Jo opto pel de 60 (ultra-cingles) així faig una mica de fons que no en tinc gaire, per manca de temps no faig activitat de més d'1h de tal manera que aprofito algun cap de setmana com aquest per fer-ho.
Surto des de casa en bici amb el meu germà i un amic en Josep cap a Gallifa, agafem dorsal i sense escalfar sortim.
La meva intenció és sortir tranquil, que ahir ja m'hi vaig deixar la pell, a més a última hora em sento una mica extrany de la panxa, poc habitual en mi, i provo de veure un cafè amb llet també poc usual en mi (per dins meu penso, que què estic fent, tot el contrari per sentir-me millor), i una rajoleta de xocolata.
Així que sense donar-me conta el que em faltava era possar algo a la panxa, perquè llavors ja m'ha desaparegut tot. Sortim neutralitzats i jo a devant de tot amb el meu amic Fernando, amb el que pensava que aniriem junts, però ell es troba bé i va fent al seu ritme com a de ser. Penso que cadascú té el seu ritme i lo millor és no trencal i així poder acabar millor. Em quedo endarrerit unes posicions i vaig fent el meu ritme. Als pocs quilometres em trobo al meu amic que ha caigut en un bassal i li pregunto com està, per si li fa falta alguna cosa, però al dirme que res segueixo endevant. No se com ho he fet però al km 5 ja sóc el 2n de la cursa, estic flipan de que hi faig jo aquí.... total que m'animo i segueixo fent el meu ritme ja que els 17 primers quilometres s'enfilen de quina manera...
Vaig 2n fins al km 32 aprox. on m'atrapa un company ja que jo porto poca provisió de menjar perquè sincerament no tenia la intenció de fer aquesta animalada i pèrdo temps i al km 32 també he parat a possar oli a la cadena después de creuar un riu. Segueixo amb aquest noi (dorsal 404) fins al km 50, que anèm junts tot pedalant i xerran. Com que em conec trams de la ruta que fem jo li vaig explicant que ve, que ens trobarem,... A falta d'aquest 10km ens atrapa un altre ciclista per radere, que fa pinta d'anar amb bastantes forces, cosa que jo no gaire i crec que el company amb el que m'he ajuntat primer (404) no ho sé, enganya una mica més. Però també resulta d'estar encara amb forces, ja que es posa a pedalar amb ganes però a falta de 3, 4km per arribar té un pinxaso, quina ràbia después de tot, això té delicte. Jo segueixo endevant amb l'últim company que ens ha atrapat i als últims 2,5km después del pinxaso del primer company se m'escapa fàcilment en uns pujadors i jo que m'en sento de les cames (rampes), mantinc el meu ritme per acabar bé.
Arribo i l'organitzador de la prova em ve a rebre per donar-me la felicitació, que jo també li donu per la bona organització de la prova, això és maco, l'he vist molt entregat en aquesta prova i amb ganes de millorar per si hi ha alguna possible millora i aquest sóm nosaltres amb les nostres sinceres opinions els que ho hem de fer perquè sigui una prova d'alt nivell organitzatiu.
Malauradament, la sorpresa ha estat trobar-me al Fernando y al meu germà a la línea d'arribada, tots 2 amb problemes.uix!
Em menjo la inmensa botifarra amb una coca-cola parlant amb el meu amic Fernando i el meu germà dels problemes amb la bicicleta que ha tingut que escurçar km i el meu germà que ha avandonat perquè ha trencat la biela de la bicicleta.
Me'n torno cap a casa pedalant. Així avui ja he acumulat algun quilometret més.
Pels que la vulguin fer, l'ultra-cingles (llarga), s'ha d'estar molt preparat; és un recorregut dur, molt exigent i tècnic en molts trams.
Jo he patit molt, al km 30 si em diuen per plegar ho faig tranquil·lament perquè molt sobrat no vaig. Però dosificant bé, i sobre tot amb una bona hidratació i alimentació ha sigut possible. A part de la bona preparació amb la que s'ha d'arribar, per a mi és molt necesària per acabar bé la prova.
En el 1r avituallament ni l'he mirat. El 2n ja m'he hidratat molt i he carregat força i en els següents igual, pel que he comentat anteriorment (sinó no hagués acabat o a lo millor hagués tingut que abaixar molt el ritme per poder acabar patint i amb rampes).
Entre els 3 avituallaments (del segón a l'últim) he begut 10 gots d'isotònic i m'he menjat 5 platans, una mica de tronja i 1/2 dotzena de galetetes ensucrades o amb xocolata. De fartanera no n'ha faltat.
Ara m'adono que el meu company Fernando per problemes amb la bici i que ha tingut que acabar fent la de 45km, però lo millor està per arribar, el nano ha fet primer! felicitats Fernando! Tot i els problemes que ha patit, ets un campeón!
Ara ja en busca dels següents objectius: duatló de llançà, duatló d'alta muntanya a Espot i Volta al Cadí amb la colla de Pontsicans.
Web: (classificació) http://www.bttcingles.com/
Fotos: http://www.facebook.com/pages/BTT-CLUB-CINGLES-de-Berti/66591425319?v=photos#!/photo.php?pid=6314769&id=66591425319&fbid=441110745319
dissabte, 12 de juny del 2010
XII Triatló ciutat de Manresa
Dino d'hora, pasta, pollastre i platan.
A les 14h puntual soc al parc de l'Agulla per recollir el dorsal i que m'expliquin una mica tot, ja que n'he fet 2 de contats i em falta experiència en aquest tema. Un cop fet, em canvio, passo el control, deixo les coses i cap a la sortida.
Avanç de sortir faig un banyet i provo l'aigua lo freda que està, vaig sense neopre no tinc alternativa sinó em quedo al carrer...
Sortim tots i donen les 2 sortides la dels federats i als 5'donen la sordita de les noies junt amb els no federats, així que soc del 2n torn. Penso que aquí nedant em trobaré més comode que no pas amb tot aquell grup de feres que han sortit disparats. La veritat és que me trobo còmode, molt comode, ja que semblo el Musanvani en aquelles olimpiades, tenia la convicció de que nedant no soc bo, i conscient de que arribo aquí sense haver fet ni 1mts de nado d'entrenament, zero metres. I els nº no fallen, he sortit de l'aigua el 387 (de 500) amb un temps de tractoret (14,54) i el primer ho ha fet en menys de 8'. Patètic, sort que quan surto de l'aigua el temps no el ser, i a vegades millor no saber-lo.
La transició la faig super lenta, no tinc la cinta pel dorsal i vaig amb els imperdibles...1/2h per possar-me el dorsal perquè amb la bici l'hem de portar al radere, arrenco com una moto amb la bici i començo a passar, i a passar, i passar a gent i més gent, moltíssima gent, al menys m'alegro de que no estic tan malament de forma. He fet els 20km amb un temps de 37' 12" tot sol (el 153 millor temps, si se li pot dir així...), ja que tots eren inferiors a mi i no he trobat a ningú per a fer relleus, així que m'ho he menjat amb patates solet! Arribo i de nou la transició i com puc em passo el dorsal de darrere cap a devant amb els coi d'imperdibles que quan més vols corre més et fan la pirula! Surto quan surta a correr i em trobo força bé, agafo un bon ritme i progressiu, de menys a més fins al final.
Així han sortit els 5km de run, amb un temps de 16'55 (el 100 millor temps)
Al final queda:
Posició: 195 de 500 (per la mala natació i la remontada que he tingut que fer no està gens malament)
Temps final: 1h 09' 01"
He acabat amb ganes de fer-ne més i això és bon senyal!
Demà m'espera més, pedalada dels cingles del Bertí (Gallifa), té pinta de ser dura i exigent, aviam com recupero, d'aquesta,...
Fotos: http://www.facebook.com/?sk=messages&tid=1318617651498#!/album.php?aid=8884&id=100000907756505&ref=nf
Jo no surto a cap!
Trisalut!
diumenge, 6 de juny del 2010
Cursa solidaria, per un bosc cremat. Sant Llorenç Savall! 5km i 10km
Vaig a dormir tard a les 2h de la matinada estudiant, dormo poc, però bé. Em llevo d'hora (7h 30') i cap al pavelló, poc ambient, mica en mica va arribant algú, però sóm una 50ena de perssones entre atletes i aficionats. De bon matí ja es respira bon ambient i força competitiu. Em trobo amb la Nuri Carrera que m'explica el recorregut (de 10km) que no he sapigut interpretar bé de la pàgina web.
Recorregut: Pavelló Municipal, urbanització Comabella direcció Jenesca i cap a Saladelafont, pujar al coll de Castell de Pera, per fer el fort descens fins la casa de la Muntada passant per la Masia de Can Brosa (restaurant casolà), i últim ascens fins al coll de Biarols o de comabella. Baixada per asfalt pels carrers de la urbanització i final al pavelló!!!
Arribada (foto):
Podi dels solidaris guanyadors, que per a mi ho han sigut tots els que hi erem:
Espero l'any que ve poder repetir i que la cursa tingui més èxit de participació i que discipin l'informació amb més antelació. Així em despedeixó fins la propera edició!
Foto del dorsal solidari per un bosc cremat:
Salut i boscos regenerats per poder anar a corre-hi!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
