15a ed. de la I Marató de Muntanya de Catalunya. Sant Llorenç Savall.

Apart de la pedalada d'aquí al poble, també m'agrada participar a la cursa que fan cada any aquí, encara que no estigui entrenat sempre m'agrada participar-hi, sigui a qualsevol de les 3 proves (cursa de 10km, 1/2 marató o Marató) de les que organitzen i el canicross que també el fan però que jo no el conto perquè no mi sento com a participant d'aquesta modalitat, tot i que m'agrada que també la facin.

He participat varis anys:

2003: Marató (42,195km)   Temps: 4h 2' 18''   Posició: 41

2008: Mitja Marató: (21,0975 km)   Temps: 2h 13' 26''   Posició: 89

i un parell d'anys vaig participar en la cursa popular (haig de buscar l'any i el temps que vaig trigar)

Aquest any, vinc valent de fer molta bici, he seguit unes quantes curses seguides de bici i això m'ha posat fi. Des de que vaig acabar l'última cursa de bicis, fins a dia d'avui, he sortit a córrer tots els dies que he pogut, un mínim de 3 per setmana encara que sigui 1/2h. Se m'ha ajuntat una mica de grip, però avui ja estic natural.

El plantejament de la cursa no és per tant, molt optimista i això m'ha ajudat a sortir molt tranquil i sobretot a descansar bé la nit passada (si em poso pressió per algu, a les nit em costa molt dormir). Han canviat l'hora i he pogut dormir una hora més. Visacaaa!

Donen el toc de sortida (casi no he fet escalfament), noto que el ritme de sortida és molt fort per mi i ja els primers metre em despenjo dels primers per agafar el meu ritme. Agafo un ritme que em trobo molt còmode i és just el mateix que el del meu amic i company Xesc Terés. Per mi no és cap referència, tot i saber que ell no està en el seu millor moment de forma, jo contava anar inferior a ell. A prop seu, em trobo molt còmode, ell al seu ritme i jo al meu, com a de ser en una prova de resistència. Als 10km aprox. perdo el contacte amb ell em treu uns metres, que just a les Arenes al principi de la pujada cap a la Mola, el torno a atrapar i ja no el veig més en tota la marató, pujant també paso a un altre amic meu, en Mep, no va fi, segur que no va fir perquè ell en un bon moment no soc capaç de segui'l. Segueixo al meu ritme, lent i constant com un tractoret, les cames van a muerte i es troben de conya i em deixen que les posi ben dures durant la pujada, al meu ritmet he arribat a la Mola amb molt bones sensacions, fins hi tot em diuen que em veuen molt fresc aquí dalt (jo a la foto següent no ho veig tan clar,...), quan molts arriben morts i enrampats.

No paro molt i segueixo a aquest ritmillo que porto i que poc a poc en el camí del pagès puc augmentar una mica més el ritme que porto, fins a arribar a la forta baixada per la canal del llor que és on vaig amb més cautela per no lesionar-me més el tenso (estic fent la marató amb una tendinopatia del tensor de la fàscia lata), faig un suau i prudent descens doncs i que a més em serveix per recuperar-me una mica físcament. Un cop al Marquet de les Roques segueixo al meu ritmillo que tan  bé i còmode em trobo, amb prudència que encara em queda pujar fins a Rocasereny, al meu ritme tractor hi arribo i passo volant a Castell de Pera i avall va fins la Muntada. Aquí l'Albert em comença a animar com un boig (literalment com ho dic), i això és la millor adrenalina que li poden donar a un corredor, a més m'informa que tinc a 2 corredors molt a prop i que els puc caça. M'encebo com un boig, i sense regular més esforços, començo a apretar a topeeee. Al primer ja el paso just avanç del primer repetxó que li he tret les pegatines de la camiseta i el dorsal i tot. S'ha quedat clavat al meu costat (m'ho reafirma a l'arribada). Just a dalt de tot del repetxó paso al segón corredor que m'ha dit l'Albert i com una fletxa em llenço avall fins a meta, sense que em pugui seguir ningú, faig un descens brutal. Per fi arribo al poble ja veig les primeres cases i les emocions comencen a sortir, estic eufòric, estic que no m'ho crec.

Sembla increïble que estigui acabant aquesta marató tan dura, i tan dura que just a l'arribar a meta als últims 100mts em comencen a venir rampes, penso que ja em passaran perquè són les primeres que em sento, però suposo que l'esforç brutal final ha sigut tant intens que m'he agotat tota l'energia i veig com em costa arribar a la línea de l'arribada i no puc suportar-ho més que se m'enrampen ara les dues cames i em llencen just sobre la línea d'arribada.

M'han d'ajudar a aixecar-me, fins hi tot van a buscar al metge perquè es pensen que m'ha agafat alguna cosa, però no! només ha sigut una forta rampa a les dues cames i per això he caigut! uns segons i ja camino com aquell qui res. Així que avui ho he cremat tot, tot i tot! no ha quedat ni una gota de combustible en el dipòsit, ara a refer-me i lo millor de tot a comentar la cursa amb els companys i a gaudir d'aquest triomfs tan emotiu i dolç per a mi. Em guardonen amb la medalla de finisher i em donen el diploma.

Distància:  42,195 km

Temps total:  4h 31' 38''

Mitja:  km/h

Posició:  16

FINISHER

19è Raid btt Puig Reig: Cal Marçal

Després del soparet de dissabte a Barcelona per celebrar l'aniversari de la cunyada, per poc que sigui a les 2 em posava al llit. A les 6 ja sonava el despertador. Carrego les cosses i amunt va!

Quina rasca que pareix! De camí cap a Puig-Reig, només de mirar la temperatura del cotxe em gelo de fred, miro el marcador de la temperatura del cotxe i en alguns llocs marca fins a 0ºC. Un fred! Horrorós!

Penso que avui tocarà patir i passar fred...sort que de tan en tant el Sol que ens acompanya. Avui coincideix amb un alt nivell de corredors, hi tenim a l'Israel Nuñez com a campió d'Espanya a més de l'Argelaguer, en Guillem Munyoz, entre molts d'altres,....

Donen la sortida i se surt "cagan llets", així que me n'oblido casi per complet del fred. A més el primer tram ja és en pujada, visca!
El recorregut ha sigut variat amb tots els aspectes (pujada, corriols, trialera,...) que m'ha agradat, això si el circuit per ell mateix ha sigut força exigent. Al final de tot m'he quedat amb la cadena ben seca, per tant haig de canviar el tipus d'oli que li poso. I finalitzo amb la 15 posició que casi no m'ho puc creure. Ho he fet molt bé. Acabo prou sencer.

Distància:  45 km
Temps total: 2h 38' 24''
Mitja:  km/h
Posició:  15
Per acabar-ho de rematar, em donen l'obsequi una tovallola, i tot seguit se m'acosta un de l'organització per dir que el nº del meu dorsal ha sigut el nº assignat per el sorteig d'una paletilla de pernil i 2 llonganisses. Estic que no m'ho acabo de creure, quina il·lusió.

 En cabat, ben cofoi. Cotxe i cap a Ponts o millor dit fins al Montsec per retrobar-me amb la pandilla de Pontsicants que estan grimpant per les parets. A disfrutar un ratet amb la seva companyia i cap a casa.
Ah! i no em vull deixar de dir, que l'Anna Fitona m'ha portat 2 cerveses de Praga perquè les provi. Gràcies Anna. A la teva salut!

19ª Trobada de Bicicleta de Muntanya de Sant Llorenç Savall i 12ª Marxa d'or

Com cada any que puc m'agrada participar en la marxa popular del meu poble. Aquest any no hi podia faltar!

La meva preparació no ha sigut molt bona, però he sigut molt constant i això m'ha ajudat a arribar en un moment de forma prou satisfactori.

Avanç de la sortida no he pogut escalfar molt bé ja que estic esperant a uns amics de Ponts que la volen fer, finalment 10' avanç de que donin la sortida puc saludar-los i marxo volant cap a la sortida.

Només de sortida els 6 o 7 més valents ja van agafant distància sobra la resta de la gent, entre ells un soc jo (no m'ho puc ni creure, penso que a mig camí em quedaré tirat). La primera part i la més dura per a mi, almenys psicològicament,aconsegueixo passar-la amb el grupet de 5 que hem quedat. Llavors el tercer quart de pedalada és gairebé tot cara avall i el passem ràpid però sense anar gaire forts. Passat Monistrol direcció Musarra ens esperen unes pujadetes i uns falsos plans que són molt perillosos i poden fer molt de mal, pel desgast acumulat. Jo durant el descens he aprofitat per fer una bona recuperació energètica via powergel, amb lo bons que son els entrecots....

M'he quedat a les pujadetes que és on s'ha tensat una mica més la corda i hem quedat 4 valents, jo m'he quedat a radere per guardar forces per Talamanca i així ha sigut, passat Musarra ens toca un descens amb una trialera llargueta, aquí els hi he pogut agafar uns metres de distància i així durant l'ascens cap al Collet de Lligabosses no haver de patir tant, ni desgastar tant. Aquí ha vingut la sorpresa del dia, en Carles Valls sense donar-me'n conte s'ha quedat del grup! (se que no està al seu 100%, per altres curses que m'ha explicat que també s'hi ha trobat). Això, però em fa creixer i em donar més forces per seguir tirant endevant 2 companys i jo. L'últim avituallament el paso casi sense parar i intento atacar per intentar arribar sol a meta, ho veig difícil i no se molt bé com van els demés companys, això és el que em fa por, que estiguin més bé del que m'imagino i quedi fastidiat jo. Al final de l'atac a anat molt bé, ja que m'he pogut treure un rival més de sobre. Ara en sóm dos i el company que porto va valent i no perdona, impossa un fort ritme que fins hi tot en un tram aconsegueix separar-se uns 50mts de mi. Jo tinc problemes amb la cadena i només tinc una alternativa, l'aigua amb sals del bidó cap a la cadena... sembla que fa menys soroll, però tinc el dubte si m'arribarà fins a Sant Llorenç sense cap més problema... Al final ho acabo mig arreglant i encara em queden les forces suficients, ni més ni menys per atrapa'l i aguantar-lo fins a l'arribada. Així que em mantinc a roda i al final aviam que es pot fer. Jo a les alçades de la cursa en que ens trobem i com em trobo estic més que satisfet, però com tothom, si puc fer primer no vull fer segón (tot i que el segón també és el primer, pero en perdre...). Ja arribant a Sant Llorenç ja només ens queda un tram de trialera i 4 carrers i l'arribada. En un dels trams de la trialera el company amb el que vaig baixant per un esglaó bastan bèstia, surt per devant de la bicicleta i jo no puc continuar sense dir-li si està bé. El fet de parar, fa que m'apalanqui i em vagi bé per recuperar, ara em costa molt d'arrencar com un boig per arribaren solitari a l'arribada i optu per continuar amb ell i jugar-m'ho tot a l'esprint encara que tingui més possiblitats de perde. Al final a l'arribada, entre les ziga-zagues, i els de la pedalada normal que arriben al mateix temps que nosaltres li acaba sortin millor a ell i em treu un pnemàtic. Així que per a mi ja m'està més que perfecte, molt satisfet i impresionat del meu nivell de forma. Ben feliç cap a casa!

Distàcia: 54 km

Temps total: 3h 14' 09''

Mitja:   km/h
Posició: 2

Pedalada del Segre 2009 (Ponts)

Vinc de fer els pedals d'Occitània amb la colla pessigolla de Ponts, els dies 11 -12 i 13 de Setembre. Porto uns quants dies seguits que m'ho puc combinar per entrenar i des de principis d'agost fins a dia d'avui he sigut molt regular amb els entrenaments i portu bones sensacions. Tots els entrenos són de rodar no he fet res en especial de calitat, ni tan sols una mica de fondo que això si que em convé!

Avui soc a Ponts i vinc a fer la pedalada i a veure a la colla de Ponts. He quedat amb l'Albert Balaguer, alias el cuixeto, a casa seva. M'he canviat, ho hem possat tot a punt i hem sortit a escalfar una mica casi res i sortir.

La sortida és força ràpida, la sort que tenim és que els primers 5 quilometres són planers i cami ample . Jo a devant de tot com aquell que res. Aprop sempre de l'Albert com a referència a seguir, ell de tan en tan, m'indicar el que ens anirèm troban i el que ens espera... El primer repetxó ja es fa un grupet de 10 corredors i el ritme segueix sent fort, aquí les pulsacions ja van força elevades (sort que no porto pulsometre), segueixo amb els de devant i quedem 6 corredors. Ara ve una de les pujades bones i aquí marxen 2 valents un Andorra i un Valencià, crec, i una mica més enraderit ve l'Albert amb el David (2 companys d'equip de Ponts). A partir d'aleshores fins casi l'últim 1/4 de la pedalada he anat sol a un ritme ràpid però sense fondrem. A la part final atrapo als 2 Pontsicans i al final el David se'ns queda. Quedo amb l'Albert a l'últim tram de trialera, anem junts fins que en un tram surto del camí per anar a menjar argelagues....ui! quin mal! em dic a mi mateix que res de mal i que les punxes ja les treurem a l'arribada ara toca anar a buscar l'Albert per arribar amb ell. Els troços de baixada veig com l'Albert se m'allunya una mica, però en canvi a les pujades tiro més jo, a més em sento forti i em queden forces, a falta de 3km aproximadament aconsegueixo arribar on ell, però s'aproxima l'últim tram de baixada i meta, aquí és on l'Albert amb la seva bona tècnica baixadora i les coneixences del terreny i que se la juga a l'última baixada que s'hi deixa la pell perquè no el segueixi i amb poc més d'un kilometre m'acaba treient 1/2 minut. Jo molt sorprès pel meu bon estat de forma, això m'envalenteix i em motiva per la pedalada de Sant Llorenç, la del meu poble.
Distància: 55
Temps total: 2h 45' 27''
Mitja:    Km/h
Posició: 4

Inaguració del Blog:

De petit petit que ja feia curses popular i pedalava, sempre volia quedar el primer. Això de ser un picat ho portu a la sang encara que no vulgui, però cada vegada menys. L'edat em fa canviar de filosofia de la vida. Però sempre portaré una petita part dins meu d'esperit competitiu en mi mateix, en l'autosuperació per nous reptes i nous temps o simplement com a distracció i desconexió.

Moltes vegades a través de l'esport, també acabo coneixeixent nous racons de món.
A tot drap començu aquest blog. 9,8,7,6,5,4,3,2,1,goooooooooooo!

Salut i gas!   gas a fondo!   gas i xampany!