diumenge, 25 d’octubre del 2009

15a ed. de la I Marató de Muntanya de Catalunya. Sant Llorenç Savall.



Apart de la pedalada d'aquí al poble, també m'agrada participar a la cursa que fan cada any aquí, encara que no estigui entrenat sempre m'agrada participar-hi, sigui a qualsevol de les 3 proves (cursa de 10km, 1/2 marató o Marató) de les que organitzen i el canicross que també el fan però que jo no el conto perquè no mi sento com a participant d'aquesta modalitat, tot i que m'agrada que també la facin.
He participat varis anys:
2003: Marató (42,195km)   Temps: 4h 2' 18''   Posició: 41
2008: Mitja Marató: (21,0975 km)   Temps: 2h 13' 26''   Posició: 89
i un parell d'anys vaig participar en la cursa popular (haig de buscar l'any i el temps que vaig trigar)

Aquest any, vinc valent de fer molta bici, he seguit unes quantes curses seguides de bici i això m'ha posat fi. Des de que vaig acabar l'última cursa de bicis, fins a dia d'avui, he sortit a córrer tots els dies que he pogut, un mínim de 3 per setmana encara que sigui 1/2h. Se m'ha ajuntat una mica de grip, però avui ja estic natural.
El plantejament de la cursa no és per tant, molt optimista i això m'ha ajudat a sortir molt tranquil i sobretot a descansar bé la nit passada (si em poso pressió per algu, a les nit em costa molt dormir). Han canviat l'hora i he pogut dormir una hora més. Visacaaa!
Donen el toc de sortida (casi no he fet escalfament), noto que el ritme de sortida és molt fort per mi i ja els primers metre em despenjo dels primers per agafar el meu ritme. Agafo un ritme que em trobo molt còmode i és just el mateix que el del meu amic i company Xesc Terés. Per mi no és cap referència, tot i saber que ell no està en el seu millor moment de forma, jo contava anar inferior a ell. A prop seu, em trobo molt còmode, ell al seu ritme i jo al meu, com a de ser en una prova de resistència. Als 10km aprox. perdo el contacte amb ell em treu uns metres, que just a les Arenes al principi de la pujada cap a la Mola, el torno a atrapar i ja no el veig més en tota la marató, pujant també paso a un altre amic meu, en Mep, no va fi, segur que no va fir perquè ell en un bon moment no soc capaç de segui'l. Segueixo al meu ritme, lent i constant com un tractoret, les cames van a muerte i es troben de conya i em deixen que les posi ben dures durant la pujada, al meu ritmet he arribat a la Mola amb molt bones sensacions, fins hi tot em diuen que em veuen molt fresc aquí dalt (jo a la foto següent no ho veig tan clar,...), quan molts arriben morts i enrampats.


No paro molt i segueixo a aquest ritmillo que porto i que poc a poc en el camí del pagès puc augmentar una mica més el ritme que porto, fins a arribar a la forta baixada per la canal del llor que és on vaig amb més cautela per no lesionar-me més el tenso (estic fent la marató amb una tendinopatia del tensor de la fàscia lata), faig un suau i prudent descens doncs i que a més em serveix per recuperar-me una mica físcament. Un cop al Marquet de les Roques segueixo al meu ritmillo que tan  bé i còmode em trobo, amb prudència que encara em queda pujar fins a Rocasereny, al meu ritme tractor hi arribo i passo volant a Castell de Pera i avall va fins la Muntada. Aquí l'Albert em comença a animar com un boig (literalment com ho dic), i això és la millor adrenalina que li poden donar a un corredor, a més m'informa que tinc a 2 corredors molt a prop i que els puc caça. M'encebo com un boig, i sense regular més esforços, començo a apretar a topeeee. Al primer ja el paso just avanç del primer repetxó que li he tret les pegatines de la camiseta i el dorsal i tot. S'ha quedat clavat al meu costat (m'ho reafirma a l'arribada). Just a dalt de tot del repetxó paso al segón corredor que m'ha dit l'Albert i com una fletxa em llenço avall fins a meta, sense que em pugui seguir ningú, faig un descens brutal. Per fi arribo al poble ja veig les primeres cases i les emocions comencen a sortir, estic eufòric, estic que no m'ho crec.


Sembla increïble que estigui acabant aquesta marató tan dura, i tan dura que just a l'arribar a meta als últims 100mts em comencen a venir rampes, penso que ja em passaran perquè són les primeres que em sento, però suposo que l'esforç brutal final ha sigut tant intens que m'he agotat tota l'energia i veig com em costa arribar a la línea de l'arribada i no puc suportar-ho més que se m'enrampen ara les dues cames i em llencen just sobre la línea d'arribada.


M'han d'ajudar a aixecar-me, fins hi tot van a buscar al metge perquè es pensen que m'ha agafat alguna cosa, però no! només ha sigut una forta rampa a les dues cames i per això he caigut! uns segons i ja camino com aquell qui res. Així que avui ho he cremat tot, tot i tot! no ha quedat ni una gota de combustible en el dipòsit, ara a refer-me i lo millor de tot a comentar la cursa amb els companys i a gaudir d'aquest triomfs tan emotiu i dolç per a mi. Em guardonen amb la medalla de finisher i em donen el diploma.
Distància:  42,195 km
Temps total:  4h 31' 38''
Mitja:  km/h
Posició:  16

FINISHER

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada