A primera hora del matí encarrilo la feina per preparar les 4 coses que em falten i marxar cap a Blanes. Tinc la mala pata de anar just de temps per un contratemps, sort que ho vaig deixar quasi tot carregat, però no n'hi ha prou que tinc la mala sort de deixar-me a casa els líquids i sòlids energètics que em vull endur per la cursa, pèrdo més temps desviant-me a Sabadell i anar a comprar alguna cosa, la que sigui!
Total, ara si que vaig al límit de temps, ja m'entren uns nervis que no son els de la cursa, són dels engoixants per no voler fer tard i no poder correr amb la furgo ja que les carreteres estan plenes de radars.... Dino poc i res, ràpid i malament. Arribo a falta de 1/2h perquè donin la sortida i gràcies al meu gran amic i company Jaume m’agilitza la paperassa d'inscriure'm, així que és arribar i moldre (pim-pam), em poso el dorsal, 10'-1/4h per escalfar, temps per una foto
de record i donen la sortida. Ara és un moment de relaxació i d'explosivitat (ara ho trec tot, nervis, força, ganes, il·lusió, tot plegat i a la vegada faig un ai! d'alliberació de tensions) el mateix estres em fa sortir ràpid casi sense donarme'n conta, sort que només faig la 1ª etapa...
de bon començament les sensacions són bones i estic al capdevan de la cursa, dels 10-15 primers corredors. Intento ser realista i el poc o gens d'entreno que porto em permeti acabar la cursa, aquest és el meu gran interrogan fins on arribaré amb aquestes bones sensacions, serà suficients per asaborir dolçament l'etapa d'avui?......
Com dic, em deixo portar per les sensacions i vaig a un ritme còmode tirant a un pèl alt i a la vegada que em permeti gaudir i disfrutar al màxim d'aquests miradors, jardins, penyasegats i platges que anem passant i deixant enrrere.
De fet vull dir que és la meva primera cursa per la costa i correr per aquests indrets tan poc freqüentats per mi, fa que encara sigui més gratificant. On correr amb la melodia de les oles no estic acostumat a fer i aquesta brisa que entra cap als meus pulmons purificant-los i refrescant-los. Això és genial!!!
Ara l'objectiu principal és acabar bé al mateix temps que ho disfruto. Al llarg del recorregut comparteixo moments amb diferents amics, però la senyalització que pel meu gust la trobo un pel justa, fa que molta gent es perdi varies vegades...així que anem intercanviant de grups.
S'acosta el final i a falta de 3km em venen unes fortes rampes als bessons pel gran desnivell acumulat pels penya-segats, poc entreno i mala alimentació, així que queda tot ben clar. Estiro uns minuts i recupero una mica, i com puc segueixo a un ritme tranquil·lament xerrant amb un company que m'acompanya i gaudim i compartim plegats el troç final de l'etapa, arribant a Tosa amb un sabor prou dolç encara, ho he mig salvat! ara toca entrenar, entrenar i entrenar! no hi ha més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada