Duatló de Viladrau (6km run - 25 km btt - 3km run)

Del diumenge passat vaig una mica carregat de cames, sembla que al cos li costi recuperar-se, dijous al vespre decideixo fer massatge divendres (això si hi soc a temps). Doncs divendres al final puc! Una mica just per arribar bé a la duatló, però per a mi no te molta importància, vinc a acumular i a fer calitat d'entreno.
Al final dissabte em decideixo fer algo per antonar una mica les cames per no trobar-m'ho tot diumenge...
Així que quedo amb el Marc per anar a fer un Montcau a les 7h de la tarda de tranquis, i així ho fem, a última hora s'apunta el Toni. Después amb el Toni tenim un sopar de compromís, així que a dormir tard i mig piripi pels 3gots de vi que m'he vegut.
Sortim dora per anar tranquils, un cop allà cafè i cag...rro, em sento de conya, de descansat, de sensacions, endorfinicament.... pinta bé. Tinc la sensació de que he menjat poc, és lo únic.
Donen la sortida i comencem els 6 primer quilometres, veig que tots van molt forts i que jo no tiro, em passen alguns, però intento mantenir un bon ritme perquè m'en passin els menys possibles i a ritme concentrat endevant. Arribo i faig la transició de conya amb molta força a les cames  Així que surto com una fletxa, i pam! em paso el 1r trencall de la cursa (ningú ens diu res...,...), haig de recular i tornar a passar a més gent. Amb bici és lo meu penso i vull mirar d'atrapar a algun dels de devant, però els que porto per devant ja tiren més que jo i tan sols en puc passar a 2. A mig camí una llarga i eterna pujada que crec que ens ha matat (fins hi tot al Toni que m'ha acompanyat a la duatló i em bacil·lava que faria 2 voltes al circuit perque eren pocs quilometres. N'ha fet una i ja a quedat ben sevit el noi!jejejeje) , en un tram final em diuen que vaig 6è i em flipo encara no se com ho he fet i em motivo a topeee per mantenir fins al darrer canvi. Ho aconsegueixo, faig els últims 3km a peu a ritme, ja no m'hi va res. Bé tinc el 5è molt aprop però ja no m'hi capfico, estic més que content, ahir no ho hagués dit pas! Bones sensacions estic tenin ultimament... i les cames ja se m'estàn acostuman als massatges...mentres responguin bé tindran recompensa.
Al final al Toni com un ramastoi que està fet, m'ha fet una foto que no ha sortit, per tant, avui no hi ha foto de record!

Que dir dels paissategs del Montseny, no cal dir res. Gaudir-ho com ho he fet.

Salut i gas a fondo!

Classificacions
Blog de l'organització

1ª ed. Cursa de muntanya: CUBE la Mola

El centre de fitness Cube de Manresa, organitza la seva primera prova o cursa de muntanya. Els organitzadors els veig molt entregats amb tot el tema de l'organització i amb una mica de patiment perquè surti tot bé.
La participació pensava que seria més alta, ja que aquí a Manresa hi ha molta gent que fa esport i hi han bons atletes, putse ho han anunciat tard o no a arribat a tot arreu.... Al final som entre uns 60 o 70, sento d'alguna veu.

 Sortim molt puntuals direcció el Pont de Vilomera a través d'uns camps i horts per una pista. En arribar a Pont de Vilomara s'agafa un corriol que casi no el deixem fins a la Mola. Aquesta ruta, és l'anomenatda "CAMÍ RAL", és el camí dels bandolers que anaven de Barcelona o alguns diuen de Terrassa  a Manresa, (S'anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava. Pel parc natural passaven diversos camins importants. El de més renom era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que unia el cor de Catalunya amb Barcelona i el mar i creuava la serra de l'Obac. Aquest camí, que sembla que fou construït per presos condemnats a treballs forçats, aglutinava bona part del comerç i els transports entre els pobles que es trobaven al llarg del seu recorregut. Al llarg del trajecte es van haver de construir hostals on els viatgers i els animals poguessin reposar i recuperar forces. En aquests hostals, com sol succeir on hi ha molt trànsit de forasters, s'hi podia trobar gent de tota mena: comerciants, militars, aventurers, traginers, pinxos, cambreres alegres, bandolers, etc. No hi faltava la gresca, la disbauxa, els negocis, els enganys, les estafes i els robatoris. Aquest tram era un dels més perillosos de la ruta Barcelona-Manresa. Al seu pas pel massís de l'Obac, recorria indrets despoblats i solitaris amenaçats per bandolers i lladregots molt actius, especialment durant els segles XVI i XVII. A aquests perills, calia afegir-hi la dificultat del traçat, amb llargues costes i forts pendissos que voregen cingles i penya-segats. Els accidents per causa d'esllavissades i relliscades dels animals devien ser freqüents).  Realment és un camí magnific, un corriol ascendent suau i progressiu, amb zones més cobertes, algunes clarianes, en definitiva gratificant i distret! Bé, com anava dient agafem el camí ral o que també està marcat com a el GR4 i passa per Sant Jaume de Vallhonesta (Impressionant conjunt de ruïnes que posa de manifest la importància i la significació d'un dels hostals més antics del camí Ral. 

 Compta amb una capella d'origen romànic i encara s'hi pot reconèixer la bassa, les quadres, el molí, les tines i altres elements de l'edificació. Darrere la capella hi ha una font que raja tot l'any gràcies a una gran cisterna de reserva adossada a la paret. La casa fou habitada fins a l'any 1940), i continua amunt fins als Hostalets del Daví (Aquest hostal es troba en un dels indrets més solitaris de la ruta. Pel seu aïllament i la seva situació estratègica, va haver d'afrontar el bandolerisme, la guerra del francès i la presència dels escamots carlins que, successivament, actuaren a la muntanya. L'origen d'aquest hostal sembla que no fou anterior als de la Barata i Vallhonesta. Les seves dimensions reduïdes ens indiquen que no tenia gaire capacitat. Encara s'hi pot veure el pou i la bassa, actualment adequada per al subministrament d'aigua en cas d'extinció d'incendis) per més edevant, agafar el GR5 que en porta fins a Castellsapera, per agafar un camí a mà dreta de baixada que ens ha de portar fins la Barata, d'aquí a Can Pobla i pujada final a la Mola, es puja casi pel mateix camí de la cursa que fan a Matadepera el dia 25 de desembre, per Nadal (la pujada a la Mola), aquest troç és gairebé el mateix, i fins dalt del cim.
Un gran recorregut, he disfrutat molt per aquests camins i he conegut una mica la part de l'Obac que no l'he trepitjat gaire encara!!!

La cursa l'he trobat amb un desnivell moderat, es fa dura si un la fa dura. Així que més o menys sabent una mica com era tot, he sortit al meu ritme, tranquil. Estic força endevant posicionat, cosa que no em fa res ja que jo m'escolto el meu ritme i el mantinc fins al peu de la Mola, m'ha acompanyat un noi durant tota la cursa i hem anat molt bé, em diu que el ritme que porto que li va molt bé així que anem tirant els 2 xino xano, pim-pam!
Al peu de la Mola jo afluixo una mica perque no se'm quedin les cames com un pedra i deixo que progressivament la sang que transita per les artèries de les cames m'omplin els respectius muscles per poder fer una bona pujada, així que alterno pujades fortes caminar ràpid i rodar suau als troços de descans fins que m'he notat bé i he començat a pujar a ritme suau però a trote sense parar fins a dalt del cim de la Mola.
No porto crono crec que he fet  un temps de 3h 10' ... i el Toni, un gran amic ja m'espera amb la camara amb a les mans per inmortalitzar el moment.

 He arribat cansat, però estic satisfet perquè he sapigut regular bé el ritme de menya a més i no he tingut cap sintoma de rampes ni res. Axií que ho celebro molt alegrement amb el meu amic i una amiga seva de Barcelona! Més tard arriba un company de quan surto a entrenar, el Marc, i diu que em veu molt fresc...i va i em retrata de nou amb bona cara!!! Bueno...

Al final no torno a casa corrent com tenia pensat en un començament i prefereixo tenir un descens tranquil i diverit amb aquest parell (m'estalvio detalls, però alguns vem riure molt!8=D).

Fotos. i  + fotos

X Maratón de los Monegros

X MARATON DE LOS MONEGROS

Primera prova de fons amb btt per a mi, 112km per les terres dels Monegros. No ser quin és el meu límit, avui pot ser un bon dia per possar-me a prova, això segur!!! Sóm uns 1700 beteteros a la sortida, temps enúbolat però bona temperatura. Com a tot arreu aquí hi ha gent de tot tipus; més competitius i més populars, la qúestió és disfrutar de l'esport, de la festa i compartir-ho alegrement indiferentment del nivell que tingui cadascú.

Sortida de formula 1, pels primers de tots, pels que volen disputar de la prova. Jo un matat escarransit que no entreno, inconscient de mi después de no se quants anys d'anar amb bici em col·loco amb el primer grup que em porten ofegat fins al km 20, fins al primer port.  Paso el primer port i formem un segon grup que aguanto tot el que puc i més, no dic a les velocitats que rodem perquè són vertiginoses, només veig al marcador 60km en menys de 2h a una mitja de 32km/h em quedo esparverat i al mateix temps faig un PET, literalment com ho dic, un pet com un aglà! no ser perquè com un aglà però si que és cert que rodar a més de 30km/h a passar a 12km/h hi ha un bon troç....! penso ja amb una pajara, ja que m'he buidat del tot! Peto just al km 60 que és on comença el segon port, un port que no és per la seva duresa que no en té massa, sinó per lo llarg que és, uns 18km de tobogans ascendents, un soplici per mi, quin calvari...em passen els ciclistes de 10 en 10, per no dir a grapats! Ara és l'hora del canvi, i canvio de filosofia i el meu repte és acabar i acabar lo millor possible, sense gaires forces ara ja m'aturo als avituallaments (sembla com si hagués canviat de pedalada), em realimento i segueixo, no massa bé a un ritme de globero i creman quilometres, i anar fent arribo a meta. (el 401, amb casi 5h)

Al final la meva reflexió acaba essent, molt bona la primera part, ja que no m'esperava fer aquest 60 primers quilometres tan bé. I la segona reflexió positiva ha estat l'objectiu de tot moment, acabar-la. I finalment, m'hagués agradat poder acabar amb un millor ritme.

Al final el que conta és tot lo que he disfrutat i que no he tingut cap problema, ni jo ni amb la bici!

Vaiga a dormir a Ponts, a casa de l'Oscar i la Montse que m'esperen fins les 23h per sopar i diumenge acompanyo a l'Oscar a fer la pedalada de Vilanova de l'Aguda ja que no puc fer gran cosa més, i de pas em retrovo amb 4 amics més de Ponts, que és una al·legria compartir cada instant amb ells. Així que he tingut un cap de setmana ben complert de btt. Salut i pedals!!! Ara ja tinc una mica més de fondo i a corre. A per la pròxima!!!