1ª ed. Cursa de muntanya: CUBE la Mola

El centre de fitness Cube de Manresa, organitza la seva primera prova o cursa de muntanya. Els organitzadors els veig molt entregats amb tot el tema de l'organització i amb una mica de patiment perquè surti tot bé.
La participació pensava que seria més alta, ja que aquí a Manresa hi ha molta gent que fa esport i hi han bons atletes, putse ho han anunciat tard o no a arribat a tot arreu.... Al final som entre uns 60 o 70, sento d'alguna veu.

 Sortim molt puntuals direcció el Pont de Vilomera a través d'uns camps i horts per una pista. En arribar a Pont de Vilomara s'agafa un corriol que casi no el deixem fins a la Mola. Aquesta ruta, és l'anomenatda "CAMÍ RAL", és el camí dels bandolers que anaven de Barcelona o alguns diuen de Terrassa  a Manresa, (S'anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava. Pel parc natural passaven diversos camins importants. El de més renom era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que unia el cor de Catalunya amb Barcelona i el mar i creuava la serra de l'Obac. Aquest camí, que sembla que fou construït per presos condemnats a treballs forçats, aglutinava bona part del comerç i els transports entre els pobles que es trobaven al llarg del seu recorregut. Al llarg del trajecte es van haver de construir hostals on els viatgers i els animals poguessin reposar i recuperar forces. En aquests hostals, com sol succeir on hi ha molt trànsit de forasters, s'hi podia trobar gent de tota mena: comerciants, militars, aventurers, traginers, pinxos, cambreres alegres, bandolers, etc. No hi faltava la gresca, la disbauxa, els negocis, els enganys, les estafes i els robatoris. Aquest tram era un dels més perillosos de la ruta Barcelona-Manresa. Al seu pas pel massís de l'Obac, recorria indrets despoblats i solitaris amenaçats per bandolers i lladregots molt actius, especialment durant els segles XVI i XVII. A aquests perills, calia afegir-hi la dificultat del traçat, amb llargues costes i forts pendissos que voregen cingles i penya-segats. Els accidents per causa d'esllavissades i relliscades dels animals devien ser freqüents).  Realment és un camí magnific, un corriol ascendent suau i progressiu, amb zones més cobertes, algunes clarianes, en definitiva gratificant i distret! Bé, com anava dient agafem el camí ral o que també està marcat com a el GR4 i passa per Sant Jaume de Vallhonesta (Impressionant conjunt de ruïnes que posa de manifest la importància i la significació d'un dels hostals més antics del camí Ral. 

 Compta amb una capella d'origen romànic i encara s'hi pot reconèixer la bassa, les quadres, el molí, les tines i altres elements de l'edificació. Darrere la capella hi ha una font que raja tot l'any gràcies a una gran cisterna de reserva adossada a la paret. La casa fou habitada fins a l'any 1940), i continua amunt fins als Hostalets del Daví (Aquest hostal es troba en un dels indrets més solitaris de la ruta. Pel seu aïllament i la seva situació estratègica, va haver d'afrontar el bandolerisme, la guerra del francès i la presència dels escamots carlins que, successivament, actuaren a la muntanya. L'origen d'aquest hostal sembla que no fou anterior als de la Barata i Vallhonesta. Les seves dimensions reduïdes ens indiquen que no tenia gaire capacitat. Encara s'hi pot veure el pou i la bassa, actualment adequada per al subministrament d'aigua en cas d'extinció d'incendis) per més edevant, agafar el GR5 que en porta fins a Castellsapera, per agafar un camí a mà dreta de baixada que ens ha de portar fins la Barata, d'aquí a Can Pobla i pujada final a la Mola, es puja casi pel mateix camí de la cursa que fan a Matadepera el dia 25 de desembre, per Nadal (la pujada a la Mola), aquest troç és gairebé el mateix, i fins dalt del cim.
Un gran recorregut, he disfrutat molt per aquests camins i he conegut una mica la part de l'Obac que no l'he trepitjat gaire encara!!!

La cursa l'he trobat amb un desnivell moderat, es fa dura si un la fa dura. Així que més o menys sabent una mica com era tot, he sortit al meu ritme, tranquil. Estic força endevant posicionat, cosa que no em fa res ja que jo m'escolto el meu ritme i el mantinc fins al peu de la Mola, m'ha acompanyat un noi durant tota la cursa i hem anat molt bé, em diu que el ritme que porto que li va molt bé així que anem tirant els 2 xino xano, pim-pam!
Al peu de la Mola jo afluixo una mica perque no se'm quedin les cames com un pedra i deixo que progressivament la sang que transita per les artèries de les cames m'omplin els respectius muscles per poder fer una bona pujada, així que alterno pujades fortes caminar ràpid i rodar suau als troços de descans fins que m'he notat bé i he començat a pujar a ritme suau però a trote sense parar fins a dalt del cim de la Mola.
No porto crono crec que he fet  un temps de 3h 10' ... i el Toni, un gran amic ja m'espera amb la camara amb a les mans per inmortalitzar el moment.

 He arribat cansat, però estic satisfet perquè he sapigut regular bé el ritme de menya a més i no he tingut cap sintoma de rampes ni res. Axií que ho celebro molt alegrement amb el meu amic i una amiga seva de Barcelona! Més tard arriba un company de quan surto a entrenar, el Marc, i diu que em veu molt fresc...i va i em retrata de nou amb bona cara!!! Bueno...

Al final no torno a casa corrent com tenia pensat en un començament i prefereixo tenir un descens tranquil i diverit amb aquest parell (m'estalvio detalls, però alguns vem riure molt!8=D).

Fotos. i  + fotos