Del diumenge passat vaig una mica carregat de cames, sembla que al cos li costi recuperar-se, dijous al vespre decideixo fer massatge divendres (això si hi soc a temps). Doncs divendres al final puc! Una mica just per arribar bé a la duatló, però per a mi no te molta importància, vinc a acumular i a fer calitat d'entreno.
Al final dissabte em decideixo fer algo per antonar una mica les cames per no trobar-m'ho tot diumenge...
Així que quedo amb el Marc per anar a fer un Montcau a les 7h de la tarda de tranquis, i així ho fem, a última hora s'apunta el Toni. Después amb el Toni tenim un sopar de compromís, així que a dormir tard i mig piripi pels 3gots de vi que m'he vegut.
Sortim dora per anar tranquils, un cop allà cafè i cag...rro, em sento de conya, de descansat, de sensacions, endorfinicament.... pinta bé. Tinc la sensació de que he menjat poc, és lo únic.
Donen la sortida i comencem els 6 primer quilometres, veig que tots van molt forts i que jo no tiro, em passen alguns, però intento mantenir un bon ritme perquè m'en passin els menys possibles i a ritme concentrat endevant. Arribo i faig la transició de conya amb molta força a les cames Així que surto com una fletxa, i pam! em paso el 1r trencall de la cursa (ningú ens diu res...,...), haig de recular i tornar a passar a més gent. Amb bici és lo meu penso i vull mirar d'atrapar a algun dels de devant, però els que porto per devant ja tiren més que jo i tan sols en puc passar a 2. A mig camí una llarga i eterna pujada que crec que ens ha matat (fins hi tot al Toni que m'ha acompanyat a la duatló i em bacil·lava que faria 2 voltes al circuit perque eren pocs quilometres. N'ha fet una i ja a quedat ben sevit el noi!jejejeje) , en un tram final em diuen que vaig 6è i em flipo encara no se com ho he fet i em motivo a topeee per mantenir fins al darrer canvi. Ho aconsegueixo, faig els últims 3km a peu a ritme, ja no m'hi va res. Bé tinc el 5è molt aprop però ja no m'hi capfico, estic més que content, ahir no ho hagués dit pas! Bones sensacions estic tenin ultimament... i les cames ja se m'estàn acostuman als massatges...mentres responguin bé tindran recompensa.
Al final al Toni com un ramastoi que està fet, m'ha fet una foto que no ha sortit, per tant, avui no hi ha foto de record!
Que dir dels paissategs del Montseny, no cal dir res. Gaudir-ho com ho he fet.
Salut i gas a fondo!
Classificacions
Blog de l'organització
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada