Porra; podium Tour de Francia 2.010...

Quin serà el podi del Tour d'aquest any?

Aviam qui s'atreveix a endevinar-ho!!!

Jo apostu per:

1- Lance Armstrong
2- Alberto Contador
3- Cadel Evans

Duatló d'Espot

Dissabte pujo amb l'Aleix a fer el duatló d'Espot. També dir que havia de venir un altre company i amic en Fernando, que per un petit accident no el deixa corre amb condicions (des d'aqui l'hi envio molts ànims i que es recuperi ràpid).
Un cop ben instalats, ens trobem amb diferents amics de l'Aleix que compartim uns intants. De seguida ens canviem i anèm a estirar les cames, carregar les piles i a descansar. A mitja nit el soroll de la pluja, sobre el sostre de la furgoneta on estèm allotjats em desperta i em fa pensar que potse el duatló s'aplaça per mal temps... Ens llevem amb tot ennubolat...
A mesura que es va despertan el dia, el temps també ho va fent. Així que per a la duatló ens fa un temps i una temperatura ideal. A les 9 en punt donen la sortida.

El duatló consta de 40km repartits en: 12 btt - 15 run - 12 btt. Amb un recorregut molt maco i sobretot exigent. Amb l'Aleix hem comentat; que ningú NO es fa mal perquè Déu no vol,...mira que les baixades que hem fet correns amb una forta pendent i rocs sueltos, que de tan en tan algun corredor en feia baixar algun avall amb la fortuna de no tocar a cap altre participant...
...i la baixada amb bici...jo le baixat com si fos un circuit tancat com la major part de participants "penso"..., ja que a la sortida ens han avisat de que la pista està oberta i que hem d'anar en compte...por la cuenta que nos trae...com uns suicides hem baixat, a velocitats prou maques per fer-se 4 blaus i....

El tram primer es fa dur però és asequible, lo pitjor de tot bé amb el 2n tram que pujem al pic de les Picardes a 2800mts d'altitud i el 3r tram és casi un regal de baixada.
La bici l'he fet molt bé i sempre em va bé, de menys a més molt prograsiu. La cursa a peu he volgut ser prudent i menys mal qe ho he fet, he arribat just just! i l'últim tram a lo que es pugui i surti... En canvi l'Aleix ha sortit ràpid perquè volia estar devant per no encallar-se a la trialera i perquè es trobava bé, la bici l'hem deixat junts. Ell, la segona part l'ha fet com un campió i ha fet una cursa a peu molt bona, i la part final de bici li ha sortit igual que jo.No està gens malament. I el més important: no ens hem pres mal i ens ho hem passat molt bé. Una més al sac i ben suada!

Mapes:

Classificació: http://www.triatlo.org/competicions/resultat.aspx?numero_car=1918

Diabetics atòmics.

Avui he tingut l'oportunitat de coneixer a una persona, que ha tingut la gentil·lesa i la confiança d'explicar-me i ensenyar-me que a vegades som nosaltres els qui ens posem els límits. Ell ha viscut un cas real, el del seu fill que des dels 7anys que li han diagnosticat diabetis tipus I (insuliono dependent). Doncs aquest admirable noi als seus 24anys es proclama campió de l'ironman d'Alemania. Així una vegada més es demostra que en aquesta vida els límits se'ls posa cadascú. El poder de la ment fa que puguis vencer i acabar triumfant, és l'actitud que vulguis pendre. ADMIRABLE amb majúscules, un gran exemple a seguir.

Paso un link de diabètics atòmics: http://www.galeon.com/controlatudiabetes/diabeticos_atomicos.htm#Triatlon

La por és la única cadena dels somnis. Trenca-la... i vola tan amunt com puguis arribar a imaginar...

5à ed. Btt Cingles del Bertí ULTRA-CINGLES

La petita localitat de Gallifa ens té preparada una bona ruta per aquesta matinal fresca i ennúbolada.
Sóm 500 participants inscrits dels cuals uns recorreran el circuit de 30, 45 i 60km.
Jo opto pel de 60 (ultra-cingles) així faig una mica de fons que no en tinc gaire, per manca de temps no faig activitat de més d'1h de tal manera que aprofito algun cap de setmana com aquest per fer-ho.
Surto des de casa en bici amb el meu germà i un  amic en Josep cap a Gallifa, agafem dorsal i sense escalfar sortim.
La meva intenció és sortir tranquil, que ahir ja m'hi vaig deixar la pell, a més a última hora em sento una mica extrany de la panxa, poc habitual en mi, i provo de veure un cafè amb llet també poc usual en mi (per dins meu penso, que què estic fent, tot el contrari per sentir-me millor), i una rajoleta de xocolata.
Així que sense donar-me conta el que em faltava era possar algo a la panxa, perquè llavors ja m'ha desaparegut tot. Sortim neutralitzats i jo a devant de tot amb el meu amic Fernando, amb el que pensava que aniriem junts, però ell es troba bé i va fent al seu ritme com a de ser. Penso que cadascú té el seu ritme i lo millor és no trencal i així poder acabar millor. Em quedo endarrerit unes posicions i vaig fent el meu ritme. Als pocs quilometres em trobo al meu amic que ha caigut en un bassal i li pregunto com està, per si li fa falta alguna cosa, però al dirme que res segueixo endevant. No se com ho he fet però al km 5 ja sóc el 2n de la cursa, estic flipan de que hi faig jo aquí.... total que m'animo i segueixo fent el meu ritme ja que els 17 primers quilometres s'enfilen de quina manera...
Vaig 2n fins al km 32 aprox. on m'atrapa un company ja que jo porto poca provisió de menjar perquè sincerament no tenia la intenció de fer aquesta animalada i pèrdo temps i al km 32 també he parat a possar oli a la cadena después de creuar un riu. Segueixo amb aquest noi (dorsal 404) fins al km 50, que anèm junts tot pedalant i xerran. Com que em conec trams de la ruta que fem jo li vaig explicant que ve, que ens trobarem,... A falta d'aquest 10km ens atrapa un altre ciclista per radere, que fa pinta d'anar amb bastantes forces, cosa que jo no gaire i crec que el company amb el que m'he ajuntat primer (404) no ho sé, enganya una mica més. Però també resulta d'estar encara amb forces, ja que es posa a pedalar amb ganes però a falta de 3, 4km per arribar té un pinxaso, quina ràbia después de tot, això té delicte.  Jo segueixo endevant amb l'últim company que ens ha atrapat i als últims 2,5km después del pinxaso del primer company se m'escapa fàcilment en uns pujadors i jo que m'en sento de les cames (rampes), mantinc el meu ritme per acabar bé.
Arribo i l'organitzador de la prova em ve a rebre per donar-me la felicitació, que jo també li donu per la bona organització de la prova, això és maco, l'he vist molt entregat en aquesta prova i amb ganes de millorar per si hi ha alguna possible millora i aquest sóm nosaltres amb les nostres sinceres opinions els que ho hem de fer perquè sigui una prova d'alt nivell organitzatiu.
Malauradament, la sorpresa ha estat trobar-me al Fernando y al meu germà a la línea d'arribada, tots 2 amb problemes.uix!
Em menjo la inmensa botifarra amb una coca-cola parlant amb el meu amic Fernando i el meu germà dels problemes amb la bicicleta que ha tingut que escurçar km i el meu germà que ha avandonat perquè ha trencat la biela de la bicicleta.
Me'n torno cap a casa pedalant. Així avui ja he acumulat algun quilometret més.

Pels que la vulguin fer, l'ultra-cingles (llarga), s'ha d'estar molt preparat; és un recorregut dur, molt exigent i tècnic en molts trams.
Jo he patit molt, al km 30 si em diuen per plegar ho faig tranquil·lament perquè molt sobrat no vaig. Però dosificant bé, i sobre tot amb una bona hidratació i alimentació ha sigut possible. A part de la bona preparació amb la que s'ha d'arribar, per a mi és molt necesària per acabar bé la prova.
En el 1r avituallament ni l'he mirat. El 2n ja m'he hidratat molt i he carregat força i en els següents igual, pel que he comentat anteriorment (sinó no hagués acabat o a lo millor hagués tingut que abaixar molt el ritme per poder acabar patint i amb rampes).
Entre els 3 avituallaments (del segón a l'últim) he begut 10 gots d'isotònic i m'he menjat 5 platans, una mica de tronja i 1/2 dotzena de galetetes ensucrades o amb xocolata. De fartanera no n'ha faltat.

Ara m'adono que el meu company Fernando per problemes amb la bici i que ha tingut que acabar fent la de 45km, però  lo millor està per arribar, el nano ha fet primer! felicitats Fernando! Tot i els problemes que ha patit, ets un campeón!

Ara ja en busca dels següents objectius: duatló de llançà, duatló d'alta muntanya a Espot i Volta al Cadí amb la colla de Pontsicans.


Web: (classificació) http://www.bttcingles.com/ 
Fotos: http://www.facebook.com/pages/BTT-CLUB-CINGLES-de-Berti/66591425319?v=photos#!/photo.php?pid=6314769&id=66591425319&fbid=441110745319

XII Triatló ciutat de Manresa

Tarda ennúbolada, amb el vent que apareix a primera hora de la tarda al pla de bages.
Dino d'hora, pasta, pollastre i platan.

A les 14h puntual soc al parc de l'Agulla per recollir el dorsal i que m'expliquin una mica tot, ja que n'he fet 2 de contats i em falta experiència en aquest tema. Un cop fet, em canvio, passo el control, deixo les coses i cap a la sortida.
Avanç de sortir faig un banyet i provo l'aigua lo freda que està, vaig sense neopre no tinc alternativa sinó em quedo al carrer...
Sortim tots i donen les 2 sortides la dels federats i als 5'donen la sordita de les noies junt amb els no federats, així que soc del 2n torn. Penso que aquí nedant em trobaré més comode que no pas amb tot aquell grup de feres que han sortit disparats. La veritat és que me trobo còmode, molt comode, ja que semblo el Musanvani en aquelles olimpiades, tenia la convicció de que nedant no soc bo, i conscient de que arribo aquí sense haver fet ni 1mts de nado d'entrenament, zero metres. I els nº no fallen, he sortit de l'aigua el 387 (de 500) amb un temps de tractoret (14,54) i el primer ho ha fet en menys de 8'. Patètic, sort que quan surto de l'aigua el temps no el ser, i a vegades millor no saber-lo.
La transició la faig super lenta, no tinc la cinta pel dorsal i vaig amb els imperdibles...1/2h per possar-me el dorsal perquè amb la bici l'hem de portar al radere, arrenco com una moto amb la bici i començo a passar, i a passar, i passar a gent i més gent, moltíssima gent, al menys m'alegro de que no estic tan malament de forma. He fet els 20km amb un temps de 37' 12" tot sol (el 153 millor temps, si se li pot dir així...), ja que tots eren inferiors a mi i no he trobat a ningú per a fer relleus, així que m'ho he menjat amb patates solet! Arribo i de nou la transició i com puc em passo el dorsal de darrere cap a devant amb els coi d'imperdibles que quan més vols corre més et fan la pirula! Surto quan surta a correr i em trobo força bé, agafo un bon ritme i progressiu, de menys a més fins al final.
Així han sortit els 5km de run, amb un temps de 16'55 (el 100 millor temps)
Al final queda:
Posició: 195 de 500 (per la mala natació i la remontada que he tingut que fer no està gens malament)
Temps final: 1h 09' 01"

He acabat amb ganes de fer-ne més i això és bon senyal!
Demà m'espera més, pedalada dels cingles del Bertí (Gallifa), té pinta de ser dura i exigent, aviam com recupero, d'aquesta,...

Fotos: http://www.facebook.com/?sk=messages&tid=1318617651498#!/album.php?aid=8884&id=100000907756505&ref=nf
Jo no surto a cap!

Trisalut!

Cursa solidaria, per un bosc cremat. Sant Llorenç Savall! 5km i 10km

 Portu una setmana de feina i estudi i poc entreno, un dia 1/2h de correr i un altre de 50km en bici de carretera.
Vaig a dormir tard a les 2h de la matinada estudiant, dormo poc, però bé. Em llevo d'hora (7h 30') i cap al pavelló, poc ambient, mica en mica va arribant algú, però sóm una 50ena de perssones entre atletes i aficionats. De bon matí ja es respira bon ambient i força competitiu. Em trobo amb la Nuri Carrera que m'explica el recorregut (de 10km) que no he sapigut interpretar bé de la pàgina web.

Recorregut: Pavelló Municipal, urbanització Comabella direcció Jenesca i cap a Saladelafont, pujar al coll de Castell de Pera, per fer el fort descens fins la casa de la Muntada passant per la Masia de Can Brosa (restaurant casolà), i últim ascens fins al coll de Biarols o de comabella. Baixada per asfalt pels carrers de la urbanització i final al pavelló!!!

 Un dia perfecte ni fred ni calor ni sol, ni vent. Avui sembla un dia per fer un bon resultat, tot i que jo vaig a fer el que pugui, a donar-ho tot com sempre faig.

Donen la sortida i surto ràpid, per no deixar respirar a ningú, s'ha de fer dura i ràpida, el que guanyi que s'ho guanyi de veritat, suant-ho bé! Al km 3 em passa un xicot alt que fa uns pasos que em deixa clavat! Així que jo continuo al meu ritme, no afluixo ni apreto més. M'atrapa un 2n corredor, que ens les hem ben disputat fins al final, m'ha fet suar aquest dorsal i més. A les pujades de Castell de Pera m'he posat per davant i a la baixada igual, però al pla gamba més que jo...però tinc la sort de que la part final (Muntada-comabella-pavelló) és pujar que m'asseguro de que no s'emescapi i a la baixada a fondo i mantenir fins al final, i així ha sigut. He arribar 2n, però sense afluixar ni un moment! Molt satisfet per la cursa, el resultat, les sensacions i tot plegat!
Arribada (foto):

A l'arribada petita tartulia amb els companys i amics solidaris de la cursa, moments també molt agradables per compartir aquests moments de la cursa i d'altres experiències.
Podi dels solidaris guanyadors, que per a mi ho han sigut tots els que hi erem:

El podi l'han fet perquè TV3 i TVE han fet un petit reportatge, que espero poder veure.

Espero l'any que ve poder repetir i que la cursa tingui més èxit de participació i que discipin l'informació amb més antelació. Així em despedeixó fins la propera edició!
Foto del dorsal solidari per un bosc cremat:

La web: http://www.regalaunbosque.org/
Salut i boscos regenerats per poder anar a corre-hi!

Duatló de Viladrau (6km run - 25 km btt - 3km run)

Del diumenge passat vaig una mica carregat de cames, sembla que al cos li costi recuperar-se, dijous al vespre decideixo fer massatge divendres (això si hi soc a temps). Doncs divendres al final puc! Una mica just per arribar bé a la duatló, però per a mi no te molta importància, vinc a acumular i a fer calitat d'entreno.
Al final dissabte em decideixo fer algo per antonar una mica les cames per no trobar-m'ho tot diumenge...
Així que quedo amb el Marc per anar a fer un Montcau a les 7h de la tarda de tranquis, i així ho fem, a última hora s'apunta el Toni. Después amb el Toni tenim un sopar de compromís, així que a dormir tard i mig piripi pels 3gots de vi que m'he vegut.
Sortim dora per anar tranquils, un cop allà cafè i cag...rro, em sento de conya, de descansat, de sensacions, endorfinicament.... pinta bé. Tinc la sensació de que he menjat poc, és lo únic.
Donen la sortida i comencem els 6 primer quilometres, veig que tots van molt forts i que jo no tiro, em passen alguns, però intento mantenir un bon ritme perquè m'en passin els menys possibles i a ritme concentrat endevant. Arribo i faig la transició de conya amb molta força a les cames  Així que surto com una fletxa, i pam! em paso el 1r trencall de la cursa (ningú ens diu res...,...), haig de recular i tornar a passar a més gent. Amb bici és lo meu penso i vull mirar d'atrapar a algun dels de devant, però els que porto per devant ja tiren més que jo i tan sols en puc passar a 2. A mig camí una llarga i eterna pujada que crec que ens ha matat (fins hi tot al Toni que m'ha acompanyat a la duatló i em bacil·lava que faria 2 voltes al circuit perque eren pocs quilometres. N'ha fet una i ja a quedat ben sevit el noi!jejejeje) , en un tram final em diuen que vaig 6è i em flipo encara no se com ho he fet i em motivo a topeee per mantenir fins al darrer canvi. Ho aconsegueixo, faig els últims 3km a peu a ritme, ja no m'hi va res. Bé tinc el 5è molt aprop però ja no m'hi capfico, estic més que content, ahir no ho hagués dit pas! Bones sensacions estic tenin ultimament... i les cames ja se m'estàn acostuman als massatges...mentres responguin bé tindran recompensa.
Al final al Toni com un ramastoi que està fet, m'ha fet una foto que no ha sortit, per tant, avui no hi ha foto de record!

Que dir dels paissategs del Montseny, no cal dir res. Gaudir-ho com ho he fet.

Salut i gas a fondo!

Classificacions
Blog de l'organització

1ª ed. Cursa de muntanya: CUBE la Mola

El centre de fitness Cube de Manresa, organitza la seva primera prova o cursa de muntanya. Els organitzadors els veig molt entregats amb tot el tema de l'organització i amb una mica de patiment perquè surti tot bé.
La participació pensava que seria més alta, ja que aquí a Manresa hi ha molta gent que fa esport i hi han bons atletes, putse ho han anunciat tard o no a arribat a tot arreu.... Al final som entre uns 60 o 70, sento d'alguna veu.

 Sortim molt puntuals direcció el Pont de Vilomera a través d'uns camps i horts per una pista. En arribar a Pont de Vilomara s'agafa un corriol que casi no el deixem fins a la Mola. Aquesta ruta, és l'anomenatda "CAMÍ RAL", és el camí dels bandolers que anaven de Barcelona o alguns diuen de Terrassa  a Manresa, (S'anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava. Pel parc natural passaven diversos camins importants. El de més renom era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que unia el cor de Catalunya amb Barcelona i el mar i creuava la serra de l'Obac. Aquest camí, que sembla que fou construït per presos condemnats a treballs forçats, aglutinava bona part del comerç i els transports entre els pobles que es trobaven al llarg del seu recorregut. Al llarg del trajecte es van haver de construir hostals on els viatgers i els animals poguessin reposar i recuperar forces. En aquests hostals, com sol succeir on hi ha molt trànsit de forasters, s'hi podia trobar gent de tota mena: comerciants, militars, aventurers, traginers, pinxos, cambreres alegres, bandolers, etc. No hi faltava la gresca, la disbauxa, els negocis, els enganys, les estafes i els robatoris. Aquest tram era un dels més perillosos de la ruta Barcelona-Manresa. Al seu pas pel massís de l'Obac, recorria indrets despoblats i solitaris amenaçats per bandolers i lladregots molt actius, especialment durant els segles XVI i XVII. A aquests perills, calia afegir-hi la dificultat del traçat, amb llargues costes i forts pendissos que voregen cingles i penya-segats. Els accidents per causa d'esllavissades i relliscades dels animals devien ser freqüents).  Realment és un camí magnific, un corriol ascendent suau i progressiu, amb zones més cobertes, algunes clarianes, en definitiva gratificant i distret! Bé, com anava dient agafem el camí ral o que també està marcat com a el GR4 i passa per Sant Jaume de Vallhonesta (Impressionant conjunt de ruïnes que posa de manifest la importància i la significació d'un dels hostals més antics del camí Ral. 

 Compta amb una capella d'origen romànic i encara s'hi pot reconèixer la bassa, les quadres, el molí, les tines i altres elements de l'edificació. Darrere la capella hi ha una font que raja tot l'any gràcies a una gran cisterna de reserva adossada a la paret. La casa fou habitada fins a l'any 1940), i continua amunt fins als Hostalets del Daví (Aquest hostal es troba en un dels indrets més solitaris de la ruta. Pel seu aïllament i la seva situació estratègica, va haver d'afrontar el bandolerisme, la guerra del francès i la presència dels escamots carlins que, successivament, actuaren a la muntanya. L'origen d'aquest hostal sembla que no fou anterior als de la Barata i Vallhonesta. Les seves dimensions reduïdes ens indiquen que no tenia gaire capacitat. Encara s'hi pot veure el pou i la bassa, actualment adequada per al subministrament d'aigua en cas d'extinció d'incendis) per més edevant, agafar el GR5 que en porta fins a Castellsapera, per agafar un camí a mà dreta de baixada que ens ha de portar fins la Barata, d'aquí a Can Pobla i pujada final a la Mola, es puja casi pel mateix camí de la cursa que fan a Matadepera el dia 25 de desembre, per Nadal (la pujada a la Mola), aquest troç és gairebé el mateix, i fins dalt del cim.
Un gran recorregut, he disfrutat molt per aquests camins i he conegut una mica la part de l'Obac que no l'he trepitjat gaire encara!!!

La cursa l'he trobat amb un desnivell moderat, es fa dura si un la fa dura. Així que més o menys sabent una mica com era tot, he sortit al meu ritme, tranquil. Estic força endevant posicionat, cosa que no em fa res ja que jo m'escolto el meu ritme i el mantinc fins al peu de la Mola, m'ha acompanyat un noi durant tota la cursa i hem anat molt bé, em diu que el ritme que porto que li va molt bé així que anem tirant els 2 xino xano, pim-pam!
Al peu de la Mola jo afluixo una mica perque no se'm quedin les cames com un pedra i deixo que progressivament la sang que transita per les artèries de les cames m'omplin els respectius muscles per poder fer una bona pujada, així que alterno pujades fortes caminar ràpid i rodar suau als troços de descans fins que m'he notat bé i he començat a pujar a ritme suau però a trote sense parar fins a dalt del cim de la Mola.
No porto crono crec que he fet  un temps de 3h 10' ... i el Toni, un gran amic ja m'espera amb la camara amb a les mans per inmortalitzar el moment.

 He arribat cansat, però estic satisfet perquè he sapigut regular bé el ritme de menya a més i no he tingut cap sintoma de rampes ni res. Axií que ho celebro molt alegrement amb el meu amic i una amiga seva de Barcelona! Més tard arriba un company de quan surto a entrenar, el Marc, i diu que em veu molt fresc...i va i em retrata de nou amb bona cara!!! Bueno...

Al final no torno a casa corrent com tenia pensat en un començament i prefereixo tenir un descens tranquil i diverit amb aquest parell (m'estalvio detalls, però alguns vem riure molt!8=D).

Fotos. i  + fotos

X Maratón de los Monegros

X MARATON DE LOS MONEGROS

Primera prova de fons amb btt per a mi, 112km per les terres dels Monegros. No ser quin és el meu límit, avui pot ser un bon dia per possar-me a prova, això segur!!! Sóm uns 1700 beteteros a la sortida, temps enúbolat però bona temperatura. Com a tot arreu aquí hi ha gent de tot tipus; més competitius i més populars, la qúestió és disfrutar de l'esport, de la festa i compartir-ho alegrement indiferentment del nivell que tingui cadascú.

Sortida de formula 1, pels primers de tots, pels que volen disputar de la prova. Jo un matat escarransit que no entreno, inconscient de mi después de no se quants anys d'anar amb bici em col·loco amb el primer grup que em porten ofegat fins al km 20, fins al primer port.  Paso el primer port i formem un segon grup que aguanto tot el que puc i més, no dic a les velocitats que rodem perquè són vertiginoses, només veig al marcador 60km en menys de 2h a una mitja de 32km/h em quedo esparverat i al mateix temps faig un PET, literalment com ho dic, un pet com un aglà! no ser perquè com un aglà però si que és cert que rodar a més de 30km/h a passar a 12km/h hi ha un bon troç....! penso ja amb una pajara, ja que m'he buidat del tot! Peto just al km 60 que és on comença el segon port, un port que no és per la seva duresa que no en té massa, sinó per lo llarg que és, uns 18km de tobogans ascendents, un soplici per mi, quin calvari...em passen els ciclistes de 10 en 10, per no dir a grapats! Ara és l'hora del canvi, i canvio de filosofia i el meu repte és acabar i acabar lo millor possible, sense gaires forces ara ja m'aturo als avituallaments (sembla com si hagués canviat de pedalada), em realimento i segueixo, no massa bé a un ritme de globero i creman quilometres, i anar fent arribo a meta. (el 401, amb casi 5h)

Al final la meva reflexió acaba essent, molt bona la primera part, ja que no m'esperava fer aquest 60 primers quilometres tan bé. I la segona reflexió positiva ha estat l'objectiu de tot moment, acabar-la. I finalment, m'hagués agradat poder acabar amb un millor ritme.

Al final el que conta és tot lo que he disfrutat i que no he tingut cap problema, ni jo ni amb la bici!

Vaiga a dormir a Ponts, a casa de l'Oscar i la Montse que m'esperen fins les 23h per sopar i diumenge acompanyo a l'Oscar a fer la pedalada de Vilanova de l'Aguda ja que no puc fer gran cosa més, i de pas em retrovo amb 4 amics més de Ponts, que és una al·legria compartir cada instant amb ells. Així que he tingut un cap de setmana ben complert de btt. Salut i pedals!!! Ara ja tinc una mica més de fondo i a corre. A per la pròxima!!!

 

Selva marítima: Blanes -Tosa (2ª ed.)

A primera hora del matí encarrilo la feina per preparar les 4 coses que em falten i marxar cap a Blanes. Tinc la mala pata de anar just de temps per un contratemps, sort que ho vaig deixar quasi tot carregat, però no n'hi ha prou que tinc la mala sort de deixar-me a casa els líquids i sòlids energètics que em vull endur per la cursa, pèrdo més temps desviant-me a Sabadell i anar a comprar alguna cosa, la que sigui!

Total, ara si que vaig al límit de temps, ja m'entren uns nervis que no son els de la cursa, són dels engoixants per no voler fer tard i no poder correr amb la furgo ja que les carreteres estan plenes de radars.... Dino poc i res, ràpid i malament. Arribo a falta de 1/2h perquè donin la sortida i gràcies al meu gran amic i company Jaume m’agilitza la paperassa d'inscriure'm, així que és arribar i moldre (pim-pam), em poso el dorsal, 10'-1/4h per escalfar, temps per una foto de record i donen la sortida. Ara és un moment de relaxació i d'explosivitat (ara ho trec tot, nervis, força, ganes, il·lusió, tot plegat i a la vegada faig un ai! d'alliberació de tensions) el mateix estres em fa sortir ràpid casi sense donarme'n conta, sort que només faig la 1ª etapa... de bon començament les sensacions són bones i estic al capdevan de la cursa, dels 10-15 primers corredors. Intento ser realista i el poc o gens d'entreno que porto em permeti acabar la cursa, aquest és el meu gran interrogan fins on arribaré amb aquestes bones sensacions, serà suficients per asaborir dolçament l'etapa d'avui?......
Com dic, em deixo portar per les sensacions i vaig a un ritme còmode tirant a un pèl alt i a la vegada que em permeti gaudir i disfrutar al màxim d'aquests miradors, jardins, penyasegats i platges que anem passant i deixant enrrere.

De fet vull dir que és la meva primera cursa per la costa i correr per aquests indrets tan poc freqüentats per mi, fa que encara sigui més gratificant. On correr amb la melodia de les oles no estic acostumat a fer i aquesta brisa que entra cap als meus pulmons purificant-los i refrescant-los. Això és genial!!!

Ara l'objectiu principal és acabar bé al mateix temps que ho disfruto. Al llarg del recorregut comparteixo moments amb diferents amics, però la senyalització que pel meu gust la trobo un pel justa, fa que molta gent es perdi varies vegades...així que anem intercanviant de grups.
S'acosta el final i a falta de 3km em venen unes fortes rampes als bessons pel gran desnivell acumulat pels penya-segats, poc entreno i mala alimentació, així que queda tot ben clar. Estiro uns minuts i recupero una mica, i com puc segueixo a un ritme tranquil·lament xerrant amb un company que m'acompanya i gaudim i compartim plegats el troç final de l'etapa, arribant a Tosa amb un sabor prou dolç encara, ho he mig salvat! ara toca entrenar, entrenar i entrenar! no hi ha més!

Retorn, después de 1/2 any sense competir.

Después de tant de temps de la última competicio, em vaig despertant i agafant el ritme. Vaig deixar-ho cap a l'Octubre de l'any passat amb la marató del poble. Les meves intencions eren d'anar fent alguna cosa "competitiva" i poder mantenir aquest ritme i esperit que tinc, però no s'ha donat el cas fins el dia de demà que aniré a fer la cursa de la Selva Marítima de 25km i que va de Blanes a Tossa. Així que porto una desconexió molt gran i un baix nivell competitiu que vull tornar a arrencar progressivament, i ara que el temps torna a acompanyar de nou amb la primavera...
Lo pitjo és que arribo amb un entreno molt  baix, però les il·lusions les tinc a dalt de tot per tornar a agafar el meu ritmillo. Així que començo de nou a obrir gas progressivament!