Duatló de Viladrau (6km run - 25 km btt - 3km run)

Del diumenge passat vaig una mica carregat de cames, sembla que al cos li costi recuperar-se, dijous al vespre decideixo fer massatge divendres (això si hi soc a temps). Doncs divendres al final puc! Una mica just per arribar bé a la duatló, però per a mi no te molta importància, vinc a acumular i a fer calitat d'entreno.
Al final dissabte em decideixo fer algo per antonar una mica les cames per no trobar-m'ho tot diumenge...
Així que quedo amb el Marc per anar a fer un Montcau a les 7h de la tarda de tranquis, i així ho fem, a última hora s'apunta el Toni. Después amb el Toni tenim un sopar de compromís, així que a dormir tard i mig piripi pels 3gots de vi que m'he vegut.
Sortim dora per anar tranquils, un cop allà cafè i cag...rro, em sento de conya, de descansat, de sensacions, endorfinicament.... pinta bé. Tinc la sensació de que he menjat poc, és lo únic.
Donen la sortida i comencem els 6 primer quilometres, veig que tots van molt forts i que jo no tiro, em passen alguns, però intento mantenir un bon ritme perquè m'en passin els menys possibles i a ritme concentrat endevant. Arribo i faig la transició de conya amb molta força a les cames  Així que surto com una fletxa, i pam! em paso el 1r trencall de la cursa (ningú ens diu res...,...), haig de recular i tornar a passar a més gent. Amb bici és lo meu penso i vull mirar d'atrapar a algun dels de devant, però els que porto per devant ja tiren més que jo i tan sols en puc passar a 2. A mig camí una llarga i eterna pujada que crec que ens ha matat (fins hi tot al Toni que m'ha acompanyat a la duatló i em bacil·lava que faria 2 voltes al circuit perque eren pocs quilometres. N'ha fet una i ja a quedat ben sevit el noi!jejejeje) , en un tram final em diuen que vaig 6è i em flipo encara no se com ho he fet i em motivo a topeee per mantenir fins al darrer canvi. Ho aconsegueixo, faig els últims 3km a peu a ritme, ja no m'hi va res. Bé tinc el 5è molt aprop però ja no m'hi capfico, estic més que content, ahir no ho hagués dit pas! Bones sensacions estic tenin ultimament... i les cames ja se m'estàn acostuman als massatges...mentres responguin bé tindran recompensa.
Al final al Toni com un ramastoi que està fet, m'ha fet una foto que no ha sortit, per tant, avui no hi ha foto de record!

Que dir dels paissategs del Montseny, no cal dir res. Gaudir-ho com ho he fet.

Salut i gas a fondo!

Classificacions
Blog de l'organització

1ª ed. Cursa de muntanya: CUBE la Mola

El centre de fitness Cube de Manresa, organitza la seva primera prova o cursa de muntanya. Els organitzadors els veig molt entregats amb tot el tema de l'organització i amb una mica de patiment perquè surti tot bé.
La participació pensava que seria més alta, ja que aquí a Manresa hi ha molta gent que fa esport i hi han bons atletes, putse ho han anunciat tard o no a arribat a tot arreu.... Al final som entre uns 60 o 70, sento d'alguna veu.

 Sortim molt puntuals direcció el Pont de Vilomera a través d'uns camps i horts per una pista. En arribar a Pont de Vilomara s'agafa un corriol que casi no el deixem fins a la Mola. Aquesta ruta, és l'anomenatda "CAMÍ RAL", és el camí dels bandolers que anaven de Barcelona o alguns diuen de Terrassa  a Manresa, (S'anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava. Pel parc natural passaven diversos camins importants. El de més renom era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que unia el cor de Catalunya amb Barcelona i el mar i creuava la serra de l'Obac. Aquest camí, que sembla que fou construït per presos condemnats a treballs forçats, aglutinava bona part del comerç i els transports entre els pobles que es trobaven al llarg del seu recorregut. Al llarg del trajecte es van haver de construir hostals on els viatgers i els animals poguessin reposar i recuperar forces. En aquests hostals, com sol succeir on hi ha molt trànsit de forasters, s'hi podia trobar gent de tota mena: comerciants, militars, aventurers, traginers, pinxos, cambreres alegres, bandolers, etc. No hi faltava la gresca, la disbauxa, els negocis, els enganys, les estafes i els robatoris. Aquest tram era un dels més perillosos de la ruta Barcelona-Manresa. Al seu pas pel massís de l'Obac, recorria indrets despoblats i solitaris amenaçats per bandolers i lladregots molt actius, especialment durant els segles XVI i XVII. A aquests perills, calia afegir-hi la dificultat del traçat, amb llargues costes i forts pendissos que voregen cingles i penya-segats. Els accidents per causa d'esllavissades i relliscades dels animals devien ser freqüents).  Realment és un camí magnific, un corriol ascendent suau i progressiu, amb zones més cobertes, algunes clarianes, en definitiva gratificant i distret! Bé, com anava dient agafem el camí ral o que també està marcat com a el GR4 i passa per Sant Jaume de Vallhonesta (Impressionant conjunt de ruïnes que posa de manifest la importància i la significació d'un dels hostals més antics del camí Ral. 

 Compta amb una capella d'origen romànic i encara s'hi pot reconèixer la bassa, les quadres, el molí, les tines i altres elements de l'edificació. Darrere la capella hi ha una font que raja tot l'any gràcies a una gran cisterna de reserva adossada a la paret. La casa fou habitada fins a l'any 1940), i continua amunt fins als Hostalets del Daví (Aquest hostal es troba en un dels indrets més solitaris de la ruta. Pel seu aïllament i la seva situació estratègica, va haver d'afrontar el bandolerisme, la guerra del francès i la presència dels escamots carlins que, successivament, actuaren a la muntanya. L'origen d'aquest hostal sembla que no fou anterior als de la Barata i Vallhonesta. Les seves dimensions reduïdes ens indiquen que no tenia gaire capacitat. Encara s'hi pot veure el pou i la bassa, actualment adequada per al subministrament d'aigua en cas d'extinció d'incendis) per més edevant, agafar el GR5 que en porta fins a Castellsapera, per agafar un camí a mà dreta de baixada que ens ha de portar fins la Barata, d'aquí a Can Pobla i pujada final a la Mola, es puja casi pel mateix camí de la cursa que fan a Matadepera el dia 25 de desembre, per Nadal (la pujada a la Mola), aquest troç és gairebé el mateix, i fins dalt del cim.
Un gran recorregut, he disfrutat molt per aquests camins i he conegut una mica la part de l'Obac que no l'he trepitjat gaire encara!!!

La cursa l'he trobat amb un desnivell moderat, es fa dura si un la fa dura. Així que més o menys sabent una mica com era tot, he sortit al meu ritme, tranquil. Estic força endevant posicionat, cosa que no em fa res ja que jo m'escolto el meu ritme i el mantinc fins al peu de la Mola, m'ha acompanyat un noi durant tota la cursa i hem anat molt bé, em diu que el ritme que porto que li va molt bé així que anem tirant els 2 xino xano, pim-pam!
Al peu de la Mola jo afluixo una mica perque no se'm quedin les cames com un pedra i deixo que progressivament la sang que transita per les artèries de les cames m'omplin els respectius muscles per poder fer una bona pujada, així que alterno pujades fortes caminar ràpid i rodar suau als troços de descans fins que m'he notat bé i he començat a pujar a ritme suau però a trote sense parar fins a dalt del cim de la Mola.
No porto crono crec que he fet  un temps de 3h 10' ... i el Toni, un gran amic ja m'espera amb la camara amb a les mans per inmortalitzar el moment.

 He arribat cansat, però estic satisfet perquè he sapigut regular bé el ritme de menya a més i no he tingut cap sintoma de rampes ni res. Axií que ho celebro molt alegrement amb el meu amic i una amiga seva de Barcelona! Més tard arriba un company de quan surto a entrenar, el Marc, i diu que em veu molt fresc...i va i em retrata de nou amb bona cara!!! Bueno...

Al final no torno a casa corrent com tenia pensat en un començament i prefereixo tenir un descens tranquil i diverit amb aquest parell (m'estalvio detalls, però alguns vem riure molt!8=D).

Fotos. i  + fotos

X Maratón de los Monegros

X MARATON DE LOS MONEGROS

Primera prova de fons amb btt per a mi, 112km per les terres dels Monegros. No ser quin és el meu límit, avui pot ser un bon dia per possar-me a prova, això segur!!! Sóm uns 1700 beteteros a la sortida, temps enúbolat però bona temperatura. Com a tot arreu aquí hi ha gent de tot tipus; més competitius i més populars, la qúestió és disfrutar de l'esport, de la festa i compartir-ho alegrement indiferentment del nivell que tingui cadascú.

Sortida de formula 1, pels primers de tots, pels que volen disputar de la prova. Jo un matat escarransit que no entreno, inconscient de mi después de no se quants anys d'anar amb bici em col·loco amb el primer grup que em porten ofegat fins al km 20, fins al primer port.  Paso el primer port i formem un segon grup que aguanto tot el que puc i més, no dic a les velocitats que rodem perquè són vertiginoses, només veig al marcador 60km en menys de 2h a una mitja de 32km/h em quedo esparverat i al mateix temps faig un PET, literalment com ho dic, un pet com un aglà! no ser perquè com un aglà però si que és cert que rodar a més de 30km/h a passar a 12km/h hi ha un bon troç....! penso ja amb una pajara, ja que m'he buidat del tot! Peto just al km 60 que és on comença el segon port, un port que no és per la seva duresa que no en té massa, sinó per lo llarg que és, uns 18km de tobogans ascendents, un soplici per mi, quin calvari...em passen els ciclistes de 10 en 10, per no dir a grapats! Ara és l'hora del canvi, i canvio de filosofia i el meu repte és acabar i acabar lo millor possible, sense gaires forces ara ja m'aturo als avituallaments (sembla com si hagués canviat de pedalada), em realimento i segueixo, no massa bé a un ritme de globero i creman quilometres, i anar fent arribo a meta. (el 401, amb casi 5h)

Al final la meva reflexió acaba essent, molt bona la primera part, ja que no m'esperava fer aquest 60 primers quilometres tan bé. I la segona reflexió positiva ha estat l'objectiu de tot moment, acabar-la. I finalment, m'hagués agradat poder acabar amb un millor ritme.

Al final el que conta és tot lo que he disfrutat i que no he tingut cap problema, ni jo ni amb la bici!

Vaiga a dormir a Ponts, a casa de l'Oscar i la Montse que m'esperen fins les 23h per sopar i diumenge acompanyo a l'Oscar a fer la pedalada de Vilanova de l'Aguda ja que no puc fer gran cosa més, i de pas em retrovo amb 4 amics més de Ponts, que és una al·legria compartir cada instant amb ells. Així que he tingut un cap de setmana ben complert de btt. Salut i pedals!!! Ara ja tinc una mica més de fondo i a corre. A per la pròxima!!!

 

Selva marítima: Blanes -Tosa (2ª ed.)

A primera hora del matí encarrilo la feina per preparar les 4 coses que em falten i marxar cap a Blanes. Tinc la mala pata de anar just de temps per un contratemps, sort que ho vaig deixar quasi tot carregat, però no n'hi ha prou que tinc la mala sort de deixar-me a casa els líquids i sòlids energètics que em vull endur per la cursa, pèrdo més temps desviant-me a Sabadell i anar a comprar alguna cosa, la que sigui!

Total, ara si que vaig al límit de temps, ja m'entren uns nervis que no son els de la cursa, són dels engoixants per no voler fer tard i no poder correr amb la furgo ja que les carreteres estan plenes de radars.... Dino poc i res, ràpid i malament. Arribo a falta de 1/2h perquè donin la sortida i gràcies al meu gran amic i company Jaume m’agilitza la paperassa d'inscriure'm, així que és arribar i moldre (pim-pam), em poso el dorsal, 10'-1/4h per escalfar, temps per una foto de record i donen la sortida. Ara és un moment de relaxació i d'explosivitat (ara ho trec tot, nervis, força, ganes, il·lusió, tot plegat i a la vegada faig un ai! d'alliberació de tensions) el mateix estres em fa sortir ràpid casi sense donarme'n conta, sort que només faig la 1ª etapa... de bon començament les sensacions són bones i estic al capdevan de la cursa, dels 10-15 primers corredors. Intento ser realista i el poc o gens d'entreno que porto em permeti acabar la cursa, aquest és el meu gran interrogan fins on arribaré amb aquestes bones sensacions, serà suficients per asaborir dolçament l'etapa d'avui?......
Com dic, em deixo portar per les sensacions i vaig a un ritme còmode tirant a un pèl alt i a la vegada que em permeti gaudir i disfrutar al màxim d'aquests miradors, jardins, penyasegats i platges que anem passant i deixant enrrere.

De fet vull dir que és la meva primera cursa per la costa i correr per aquests indrets tan poc freqüentats per mi, fa que encara sigui més gratificant. On correr amb la melodia de les oles no estic acostumat a fer i aquesta brisa que entra cap als meus pulmons purificant-los i refrescant-los. Això és genial!!!

Ara l'objectiu principal és acabar bé al mateix temps que ho disfruto. Al llarg del recorregut comparteixo moments amb diferents amics, però la senyalització que pel meu gust la trobo un pel justa, fa que molta gent es perdi varies vegades...així que anem intercanviant de grups.
S'acosta el final i a falta de 3km em venen unes fortes rampes als bessons pel gran desnivell acumulat pels penya-segats, poc entreno i mala alimentació, així que queda tot ben clar. Estiro uns minuts i recupero una mica, i com puc segueixo a un ritme tranquil·lament xerrant amb un company que m'acompanya i gaudim i compartim plegats el troç final de l'etapa, arribant a Tosa amb un sabor prou dolç encara, ho he mig salvat! ara toca entrenar, entrenar i entrenar! no hi ha més!

Retorn, después de 1/2 any sense competir.

Después de tant de temps de la última competicio, em vaig despertant i agafant el ritme. Vaig deixar-ho cap a l'Octubre de l'any passat amb la marató del poble. Les meves intencions eren d'anar fent alguna cosa "competitiva" i poder mantenir aquest ritme i esperit que tinc, però no s'ha donat el cas fins el dia de demà que aniré a fer la cursa de la Selva Marítima de 25km i que va de Blanes a Tossa. Així que porto una desconexió molt gran i un baix nivell competitiu que vull tornar a arrencar progressivament, i ara que el temps torna a acompanyar de nou amb la primavera...
Lo pitjo és que arribo amb un entreno molt  baix, però les il·lusions les tinc a dalt de tot per tornar a agafar el meu ritmillo. Així que començo de nou a obrir gas progressivament!

15a ed. de la I Marató de Muntanya de Catalunya. Sant Llorenç Savall.

Apart de la pedalada d'aquí al poble, també m'agrada participar a la cursa que fan cada any aquí, encara que no estigui entrenat sempre m'agrada participar-hi, sigui a qualsevol de les 3 proves (cursa de 10km, 1/2 marató o Marató) de les que organitzen i el canicross que també el fan però que jo no el conto perquè no mi sento com a participant d'aquesta modalitat, tot i que m'agrada que també la facin.

He participat varis anys:

2003: Marató (42,195km)   Temps: 4h 2' 18''   Posició: 41

2008: Mitja Marató: (21,0975 km)   Temps: 2h 13' 26''   Posició: 89

i un parell d'anys vaig participar en la cursa popular (haig de buscar l'any i el temps que vaig trigar)

Aquest any, vinc valent de fer molta bici, he seguit unes quantes curses seguides de bici i això m'ha posat fi. Des de que vaig acabar l'última cursa de bicis, fins a dia d'avui, he sortit a córrer tots els dies que he pogut, un mínim de 3 per setmana encara que sigui 1/2h. Se m'ha ajuntat una mica de grip, però avui ja estic natural.

El plantejament de la cursa no és per tant, molt optimista i això m'ha ajudat a sortir molt tranquil i sobretot a descansar bé la nit passada (si em poso pressió per algu, a les nit em costa molt dormir). Han canviat l'hora i he pogut dormir una hora més. Visacaaa!

Donen el toc de sortida (casi no he fet escalfament), noto que el ritme de sortida és molt fort per mi i ja els primers metre em despenjo dels primers per agafar el meu ritme. Agafo un ritme que em trobo molt còmode i és just el mateix que el del meu amic i company Xesc Terés. Per mi no és cap referència, tot i saber que ell no està en el seu millor moment de forma, jo contava anar inferior a ell. A prop seu, em trobo molt còmode, ell al seu ritme i jo al meu, com a de ser en una prova de resistència. Als 10km aprox. perdo el contacte amb ell em treu uns metres, que just a les Arenes al principi de la pujada cap a la Mola, el torno a atrapar i ja no el veig més en tota la marató, pujant també paso a un altre amic meu, en Mep, no va fi, segur que no va fir perquè ell en un bon moment no soc capaç de segui'l. Segueixo al meu ritme, lent i constant com un tractoret, les cames van a muerte i es troben de conya i em deixen que les posi ben dures durant la pujada, al meu ritmet he arribat a la Mola amb molt bones sensacions, fins hi tot em diuen que em veuen molt fresc aquí dalt (jo a la foto següent no ho veig tan clar,...), quan molts arriben morts i enrampats.

No paro molt i segueixo a aquest ritmillo que porto i que poc a poc en el camí del pagès puc augmentar una mica més el ritme que porto, fins a arribar a la forta baixada per la canal del llor que és on vaig amb més cautela per no lesionar-me més el tenso (estic fent la marató amb una tendinopatia del tensor de la fàscia lata), faig un suau i prudent descens doncs i que a més em serveix per recuperar-me una mica físcament. Un cop al Marquet de les Roques segueixo al meu ritmillo que tan  bé i còmode em trobo, amb prudència que encara em queda pujar fins a Rocasereny, al meu ritme tractor hi arribo i passo volant a Castell de Pera i avall va fins la Muntada. Aquí l'Albert em comença a animar com un boig (literalment com ho dic), i això és la millor adrenalina que li poden donar a un corredor, a més m'informa que tinc a 2 corredors molt a prop i que els puc caça. M'encebo com un boig, i sense regular més esforços, començo a apretar a topeeee. Al primer ja el paso just avanç del primer repetxó que li he tret les pegatines de la camiseta i el dorsal i tot. S'ha quedat clavat al meu costat (m'ho reafirma a l'arribada). Just a dalt de tot del repetxó paso al segón corredor que m'ha dit l'Albert i com una fletxa em llenço avall fins a meta, sense que em pugui seguir ningú, faig un descens brutal. Per fi arribo al poble ja veig les primeres cases i les emocions comencen a sortir, estic eufòric, estic que no m'ho crec.

Sembla increïble que estigui acabant aquesta marató tan dura, i tan dura que just a l'arribar a meta als últims 100mts em comencen a venir rampes, penso que ja em passaran perquè són les primeres que em sento, però suposo que l'esforç brutal final ha sigut tant intens que m'he agotat tota l'energia i veig com em costa arribar a la línea de l'arribada i no puc suportar-ho més que se m'enrampen ara les dues cames i em llencen just sobre la línea d'arribada.

M'han d'ajudar a aixecar-me, fins hi tot van a buscar al metge perquè es pensen que m'ha agafat alguna cosa, però no! només ha sigut una forta rampa a les dues cames i per això he caigut! uns segons i ja camino com aquell qui res. Així que avui ho he cremat tot, tot i tot! no ha quedat ni una gota de combustible en el dipòsit, ara a refer-me i lo millor de tot a comentar la cursa amb els companys i a gaudir d'aquest triomfs tan emotiu i dolç per a mi. Em guardonen amb la medalla de finisher i em donen el diploma.

Distància:  42,195 km

Temps total:  4h 31' 38''

Mitja:  km/h

Posició:  16

FINISHER

19è Raid btt Puig Reig: Cal Marçal

Després del soparet de dissabte a Barcelona per celebrar l'aniversari de la cunyada, per poc que sigui a les 2 em posava al llit. A les 6 ja sonava el despertador. Carrego les cosses i amunt va!

Quina rasca que pareix! De camí cap a Puig-Reig, només de mirar la temperatura del cotxe em gelo de fred, miro el marcador de la temperatura del cotxe i en alguns llocs marca fins a 0ºC. Un fred! Horrorós!

Penso que avui tocarà patir i passar fred...sort que de tan en tant el Sol que ens acompanya. Avui coincideix amb un alt nivell de corredors, hi tenim a l'Israel Nuñez com a campió d'Espanya a més de l'Argelaguer, en Guillem Munyoz, entre molts d'altres,....

Donen la sortida i se surt "cagan llets", així que me n'oblido casi per complet del fred. A més el primer tram ja és en pujada, visca!
El recorregut ha sigut variat amb tots els aspectes (pujada, corriols, trialera,...) que m'ha agradat, això si el circuit per ell mateix ha sigut força exigent. Al final de tot m'he quedat amb la cadena ben seca, per tant haig de canviar el tipus d'oli que li poso. I finalitzo amb la 15 posició que casi no m'ho puc creure. Ho he fet molt bé. Acabo prou sencer.

Distància:  45 km
Temps total: 2h 38' 24''
Mitja:  km/h
Posició:  15
Per acabar-ho de rematar, em donen l'obsequi una tovallola, i tot seguit se m'acosta un de l'organització per dir que el nº del meu dorsal ha sigut el nº assignat per el sorteig d'una paletilla de pernil i 2 llonganisses. Estic que no m'ho acabo de creure, quina il·lusió.

 En cabat, ben cofoi. Cotxe i cap a Ponts o millor dit fins al Montsec per retrobar-me amb la pandilla de Pontsicants que estan grimpant per les parets. A disfrutar un ratet amb la seva companyia i cap a casa.
Ah! i no em vull deixar de dir, que l'Anna Fitona m'ha portat 2 cerveses de Praga perquè les provi. Gràcies Anna. A la teva salut!